Produccions Radioafòniques "La Taula de Porrera"
Emitido por : Ràdio Músic Club
El 1994 es va fer l’edició i distribució en cassettes del macro-espai radiofònic Dissidents i Captaires, primera producció tipus novela radiofònica de Punt 6 Ràdio, caracteritzada per un argument prou suggerent i mereixedora de ser promocionada públicament.
Reus (Baix Camp)
Comencem a enfilar la década dels 90: les Olimpiades al caure, el Bush a la presidencia, la Guerra del Golf (hi ha coses que no canvien, no?) I en una perduda capital de comarca d'un pais que no existeix, un grapat de Disidents s'infiltraven a les ones a travès d'una radio local, del nom de la qual no m'en vull enrecordar.
El Porc, el Gat, la Cabra i el Gos, l'equip original que va anar evolucionant des del glamour de "El Perfum de l'Invisible" , la provocació com a senyera de "Buscando a Jesse James" i també de "El Porc Al·lucina", entre la futilitat i l'oblit, per desembocar, finalment, en la fórmula magistral de "La Taula de Porrera" (el nom ja ho diu tot, perquè, efectivament, l'icone més representatiu de la nostra indiscriminada iconoclàsia sempre ha estat la fulla verda de 5 puntes, que no només qüestiona les restrictives lleis actuals i la seva lògica tancada, sinó tota la Cristiandad sencera i la seva lògica inquisitorial).
La Taula de Porrera al·ludia, si, a la rialla fácil del que veu porros per tot arreu, però també a una llegenda moderna (potser ara ja antiga) sobre taules que belluguen soles en obscurs pobles isolats. I és que en la nostra época de superstició i paranoia, un programa sobre drogues ha de ser, per força, un programa esotèric.
Però no s'acaben aquí les múltiples resonàncies d'aquest nom tan ben trobat. També és una alusió directa a la Porrera mítica, la capital dels revoltats indis del Priorat, la primera de les produccions especials dels inquiets torracollons que formaven la nostra plantilla: Disidents i Captaires! I és en aquella época en que vam aprendre a navegar per Atmòsferes Lìquides i hipnòtiques fetes de música electrònica, de la ma (o de l'urpa) dels altres 2 Gossos de la colla. I és el moment de tants i tants col·laboradors improvisats (reclutats pels bars als moments àlgids de borratxera) I de les entrevistes histèriques: què opina una Sissi PPopular sobre la Llei Corcuera en época d'eleccions? En fi, potser que no ens posem tendres!
Avui, més de 10 anys després, supurant des de les nostre tombes a travès d'aquesta nova via de comunicació, us farem arribar (a poc a poc i amb bona lletra, i esperem que millor só) les produccions més destacades d'aquella década prodigiosa: Disidents i Captaires, els diversos viatges del Porc i altres bajanades, potser avui encara pendents de rescatar en algun armari vell.
Però també avui, més de 10 anys després, volem establir una comunicació directa, entre nosaltres i tu, preservats de la censura amable dels políticament correctes i de la pressió subtil dels amics-patrons.
Tornem a ser aquí, tornem a mostrar-nos tal com som, o tal com erem, potser per res, potser per nostàlgia, però potser també per còrrer de nou el risc que aquella emoció difusa, entre una por inespecífica i un desig libidinòs, ens pugui tornar a provocar una vomitada de creativitat indòmita.
Amb tots vosaltres, ... AIXÒ!!!
El Porc.
Producciones Radioafòniques "La Mesa de Porrera" Empezamos a enfilar la década de los 90: las Olimpiadas al caer, Bush en la presidencia, la Guerra del Golfo (hay cosas que no cambian, no?) Y en una pérdida capital de comarca de un país que no existe, un puñado de Disidents se infiltraban a las ondas a través de una radio local, del nombre de la cual no me quiero acordar.
El Cerdo, el Gato, la Cabra y el Perro, el equipo original que fue evolucionando desde el glamour de "El Perfume del Invisible" , la provocación como bandera de "Buscando a Jesse James" y también de "El Cerdo Al•lucina", entre la futilidad y el olvido, para desembocar, finalmente, en la fórmula magistral de "La Mesa de Porrera" (el nombre ya lo dice todo, porque, efectivamente, el icono más representativo de nuestra indiscriminada iconoclàsia siempre ha sido la hoja verde de 5 puntas, que no sólo cuestiona las restrictivas leyes actuales y su lógica cerrada, sino toda la Cristiandad entera y su lógica inquisitorial).
La Mesa de Porrera aludía, si, a la risa fácil del que ve porros por todas partes, pero también a una leyenda moderna (quizás ahora ya antigua) sobre mesas que se mueven solas en oscuros pueblos aislados. Y es que en nuestra época de superstición y paranoia, un programa sobre drogas debe ser, a la fuerza, un programa esotérico.
Pero no se acaban aquí las múltiples resonancias de este nombre tan bien encontrado. También es una alusión directa a la Porrera mítica, la capital de los sublevados indios del Priorat, la primera de las producciones especiales de los inquietos torracollons que formaban nuestra plantilla: Disidentes y Mendigos! Y es en aquella época en que aprendimos a navegar por Atmósferas liquidas y hipoteques hazañas de música electrónica, de la mano (o de la zarpa) de los otros 2 Perros de la pandilla. Y es el momento de tantos y tantos colaboradores improvisados (reclutados por los bares a los momentos álgidos de borrachera) Y de las entrevistas histéricas: qué opina una Sissi PPopular sobre la Ley Corcuera en época de elecciones? En fin, quizás que no nos pongamos tiernos!
Hoy, más de 10 años después, supuran desde las nuestro tumbas a través de esta nueva vía de comunicación, os haremos llegar (despacio y con buena letra, y esperamos que mejor sonido) las producciones más destacadas de aquella década prodigiosa: Disidentes y Mendigos, los diversos viajes del Cerdo y otras sandeces, quizás hoy todavía pendientes de rescatar en algún armario viejo.
Pero también hoy, más de 10 años después, queremos establecer una comunicación directa, entre nosotros y tú, preservados de la censura amable de los políticamente correctas y de la presión sutil de los amigos-patrones.
Volvemos a ser aquí, volvemos a mostrarnos tal y como somos, o tal y como éramos, quizás para nada, quizás por nostalgia, pero quizás también por correr de nuevo el riesgo que aquella emoción difusa, entre un miedo inespecífica y un deseo libidinoso, nos pueda volver a provocar una vomitada de creatividad indómita.
Amb tots vosaltres, ... AIXÒ!!!
El Porc.
Dissidents i Captaires.zip [54.23 Mb] 
Descarga directa Dissidents i Captaires
