RebeldeMule

PÉREZ CRUZ, Silvia

¡Los ritmos que acompañan la lucha!

PÉREZ CRUZ, Silvia

Nota Jue May 10, 2018 2:11 pm


Introducción

    [fuente] Palafrugell, Baix Empordà. 1983.

    Dels 4 als 18 anys estudia solfeig, piano i saxo alt a l'Escola Rita Ferrer de Palafrugell on coneix el mestre inspirador Manel Mañogil. Dels 12 als 16 anys estudia i dóna classes a l'escola d'art "Alartis" fundada per la seva mare Glòria Cruz, murciana-empordanesa, historiadora de l'art i professora d'expressió artística. De tant en tant canta a la taverna "La Bella Lola" de Calella acompanyada pel seu pare Càstor Pérez, gallec, investigador de l'havanera i guitarrista (la Glòria i en Càstor van formar un duet i van composar "Vestida de nit" i "Temps perdut").

    Entre els 12 i els 18 anys toca el saxo en grups de funky, bossa nova i jazz, i canta amb la coral "Nit de juny" per Itàlia, Hongria, França i Noruega.

    Als 18 anys es trasllada a Barcelona.

    Rep classes de cajón, harmonia i combo jazz al Taller de Músics. Paral·lelament rep també classes particulars de saxo. Un any més tard es matricula en l'especialitat de cant jazz dins l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), on es llicencia l'any 2008 amb Mireia Lara i Carme Canela com a professores de cant. Allà rep classes d'improvisació, composició, arranjaments, saxo, cante, etc...

    El 2001 fa els seus primers concerts a Barcelona amb el pianista Sergi Sirvent i el ballarí Damián Muñoz, entre els que destaca l'espectacle "34 negro" presentat a l'Espai Lliure del Teatre Lliure de Barcelona.

    Entre el 2001 i el 2011 canta en més de deu grups de diferents estils: flamenc, jazz, pop, música tradicional catalana, folklore ibèric i folklore sudamericà. Ha format part dels grups: Las Migas, Immigrasons, Llama, En la Imaginación, Coetus, etc.. Ha col·laborat amb Toti Soler, Javier Colina, Eliseo Parra, Lluís Llach, Gino Paoli, Rocío Molina, Jorge Drexler o Joan Manuel Serrat, entre d'altres. També ha cantat amb l'Orquestra Nacional d'Espanya dirigida per Josep Pons. Ha treballat en diferents auditoris i teatres d'Europa, Tunísia, Algèria, Brasil, Argentina, Mèxic, Cuba, Veneçuela i Estats Units, entre d’altres països.

    L'any 2011 finalitza aquesta intensa etapa d'aprenentatge sobretot com a intèrpret i centra la seva energia en un projecte molt personal. Les ganes de buidar-se fan que creï el disc en homenatge al seu pare, anomenat 11 de novembre, estrenat l'abril del 2012 al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. En aquest disc, a banda de cantar, arranjar i coproduir, escriu i composa. Per aquest treball, també editat a França i Portugal, rep diversos premis com el Premi Internacional Terenci Moix 2012 i un Disc d'Or per les més de 20.000 còpies venudes. L'abril del 2014 presenta un disc de versions pensat i creat conjuntament amb Raül Fernandez Miró, granada, pel que també van rebre un Disc d’Or.

    Sílvia treballa a d’altres disciplines artístiques. Ha composat i cantat per a dansa (Damián Muñoz, Israel Galván...), teatre (Joan Ollé, Julio Manrique, Lluís Homar...). Al cinema ha participat a la BSO de la pel·lícula Blancanieves, dirigida per Pablo Berger i guanyadora de deu premis Goya, entre els quals el de Millor cançó original per “No te puedo encontrar”, composada per Berger i Juan Gómez “Chicuelo”, i interpretada per Pérez Cruz. Més recentment també ha treballat en la composició i gravació de la banda sonora de "Cerca de tu casa", d’Eduard Cortés, una pel·lícula sobre els desnonaments que també ha protagonitzat. Aquest procés va cristal·litzar en l’edició del disc Domus (Universal Music, 2016), amb el que va guanyar la Biznaga de plata a la millor música original al Festival de Cinema de Màlaga (2016), el Premi a la millor música original al PÖFF (Black Nights Festival) de Tallin (2016), el Premi Gaudí a la millor música original (2017) i el Premi Goya a millor cançó original per “Ai, ai, ai”.

    El seu últim treball discogràfic és Vestida de nit (Universal Music, 2017), una obra en la que la Sílvia combina clàssics del seu repertori i cançons inèdites en un disc arranjat (per Javier Galiana de la Rosa, Joan Antoni Pich, Carlos Montfort i la pròpia Sílvia) per a quintet de cordes. La gira de Vestida de nit ha passat, amb gran èxit de públic, per Argentina, Xile Uruguai, Portugal i França, visitant també més de vint ciutats espanyoles.

Silvia Pérez Cruz, sobre el disco "Domus", en entrevista con El Diario.es, el 1 de marzo de 2016, escribió:[...] Con 13 años di mi primer concierto profesional. Hace 20 años de aquello. Siempre he estado muy activa, pero también desde los 24 soy madre y mi caos de vida está combinado con una rutina cotidiana. El hecho de tener una hija me hizo organizar el tiempo de una manera muy distinta: por ejemplo, no hay giras muy largas sino que voy y vuelvo, que resulta mucho más cansado. Creo que uno tiene que montarse su propia manera de vivir las cosas para poderlas digerir, y para mí es muy importante poder estar en casa, pero también es muy importante seguir cantando y viajando.

La casa -y por eso titulo Domus ["casa", en latín] a este disco- es uno mismo y que te quiten la casa es mucho más que quitarte las paredes de un edificio: es donde sueñas, duermes, comes, te enfadas, donde creces y vives... Que te quiten eso es tanto como que te quiten tu existencia. Me gustaba además la simbología de la casa, que es lo primero que dibujas cuando eres niño. La casa representa la paz, es el lugar al que volver para recapacitar sobre todo lo que te ocurre fuera. Hay un pequeño texto que recita mi madre en el disco y habla de la cueva de piedra, de madera, de musgo... del material que sea pero siempre ha estado ahí, la casa es el lugar en el que reencontrarse con uno mismo. Cuando ordenas tu casa ordenas tu cabeza. Sí, mi vida tiene estas dos caras...

[...] Me metí en este proyecto porque realmente creo que no puede ser que a la gente le estén quitando la casa, y no tengo ningún miedo en defender esto. Pero el tratamiento que le doy es conceptual: el fracaso, la culpa, la mentira... Te roban y además te gritan, te castigan. Al final eso es lo que más te decepciona: ¿Qué es lo que está pasando? Ese tío está destrozado, tiene una vida de mierda, se siente fracasado, culpable y además le riñes. Pero yo no soy quién para hablar de la problemática del desahucio, yo no puedo hacer eso. Hay gente que conoce bien el tema y son los que deben hacerlo.


Ficha técnica





Discografía





:str: Vídeos






Relacionado:



[ Add all 2 links to your ed2k client ]

Volver a Música

Antes de empezar, un par de cosas:

Puedes usar las redes sociales para enterarte de las novedades o ayudarnos a difundir lo que encuentres.
Si ahora no te apetece, puedes hacerlo cuando quieras con los botones de arriba.

Facebook Twitter
Telegram YouTube

Sí, usamos cookies. Puedes ver para qué las usamos y cómo quitarlas o simplemente puedes aceptarlo.