Introducción
En "Despedimos a Moufida Tlatli, cineasta tunecina", en Mujer del Mediterráneo, el 7 de febrero de 2021, escribió:Moufida Tlatli (4 de agosto de 1947- 7 de febrero de 2021) directora, guionista y montadora. Su amor por el cine lo descubrió gracias a su profesora de filosofía. Después de graduarse en el Institut des hautes études cinématographiques en 1968, regresó a Túnez, donde trabajó como editora para diferentes películas tunecinas y árabes, como "Omar Gatlato" de Merzak Alouache, "Mémoire fertile" de Michel Khleifi, "Halfaouine" de Férid Boughdir. Dirigió su propio largometraje, "Los silencios del palacio", en 1994, esta película fue aclamada por la crítica, ganó varios premios: la Cámara de Oro del Festival de Cannes, el Tanit de Oro de Cartago, el Premio Internacional de la Crítica del Festival Internacional de Cine de Toronto, entre otros.
Tras la caída de Ben Ali en enero 2011, fue nombrada ministra de la cultura en el gobierno provisional (aunque solo estuvo 10 días en este cargo).
En "Moufida Tlatli", en Rebels Amb Causa, se escribió:Directora tunisiana considerada la primera directora del món musulmà que dirigeix un llargmetratge de ficció. Les seves pel·lícules estan centrades en personatges femenins, i en com estan sotmeses social, econòmica i sexualment. Abans de dedicar-se a la direcció, entre els anys 70 i 90, era una muntadora molt prestigiosa en el món musulmà, i va muntar algunes pel·lícules importants. Es va estrenar en la direcció amb "Los silencios del palacio" ("Samt el qusur", 1994), una bella, poètica i trista pel·lícula sobre una jove d’origen humil que viu en un palau, pel·lícula on es mostren els abusos de poder que pateixen les dones produïts per la diferència de classes i pel poder masculí que atorga la societat sobre la sexualitat femenina. La pel·lícula va ser un èxit considerable i va rebre diversos premis a festivals internacionals, com Cannes i Toronto. La seva segona pel·lícula manté l’alè de la denúncia feminista: "Se casó con todo" ("La saison des hommes", 2000) narra la dura vida de les dones d’una illa d’aparença idíl·lica on la tradició implica que els homes estan gairebé tot l’any treballant fora mentre les dones esperen a l’illa. Una d’aquestes dones treballa de forma extra per deixar l’illa i instal·lar-se amb el seu marit, enfrontant-se a les tradicions. Encara que va tenir bones crítiques, no va tenir massa impacte i va rebre premis a festivals menors. La seva tercera pel·lícula és la que ha tingut menys difusió amb molta diferència, tot i que també té bones critiques. Es tracta de "Nadia et Sarra" (2004), centrada en una mare que s’enfronta a la menopausa, i com això afecta la seva autoestima i el seu matrimoni; i també la seva filla, que comença a construir la seva pròpia història amb les primeres relacions sentimentals adultes. Les tres pel·lícules de Moufida Tlatli se centren en retratar el món musulmà des d’un punt de vista netament femení. S’hi tracten les frustracions, les dificultats i limitacions que pateixen les dones per les tradicions i la societat, els dilemes sentimentals i sexuals als quals s’enfronten, l’ús del poder per part dels homes emparats per la societat, la dificultat per tenir una bona comunicació… Sempre amb un alè trist o malenconiós, però molt crític.
Filmografía como directora
 La saison des hommes Filmoteca de ficción. (Francia, Túnez, 2000)Dirección: Moufida Tlatli Djerba es una idílica isla para los turístas y una prisión para las mujeres que viven allí. Un lugar del que no pueden escapar mientras sus maridos las dejan allí y trabajan en Túnez durante once meses al año. Pero la protagonista Saïda no está dispuesta... |
